Quan vaig arribar a casa de la familia de l’Helena, el primer que em va cridar la atenció és que estàven ells dos, l’Helena i el Rubén, envoltats d’amics, tots junts. Tot succeïa amb calma, a l’Helena li col·locaven l’heura als cabells, el Rubén es posava el barret i els vam acompanyar caminant fins a dins el bosc. En una cerinònia preciosa, oficiada per un dels seus amics, vam escoltar frases boniques i sobretot, un silenci meravellós que va durar uns minuts. Realment va ser colpidor.
Va ser un honor assistir a aquest casament tant especial i conèixer gent que, no saps per què, queden a la memòria. Quan semblava que tot acabava de començar ja era de nit, es van encendre els llums, la música va començar a sonar i tothom va començar a ballar. On board!
